L’informe Future of Jobs 2025, publicat pel World Economic Forum el gener del 2025, no és un exercici teòric més sobre el futur del treball. Es basa en dades de més de 1.000 empreses líders que donen feina a 14 milions de treballadors en 55 economies, la qual cosa el converteix en l’estudi més ampli sobre transformació laboral disponible avui. La seva conclusió central hauria de preocupar qualsevol institució educativa que encara no hagi actuat: el 39% de les competències essencials dels treballadors canviarà abans del 2030, i la bretxa d’habilitats continua sent la principal barrera que afronten les empreses per transformar-se.
Per a universitats, escoles de negoci i centres de formació, aquesta dada no és una estadística llunyana. Representa una pressió directa sobre la rellevància dels seus programes, l’ocupabilitat dels seus graduats i la seva capacitat de demostrar resultats mesurables davant organismes d’acreditació, ocupadors i les pròpies famílies.
Què diu realment l’informe Future of Jobs 2025 sobre competències
L’informe identifica dues grans transformacions simultànies. D’una banda, la tecnologia — liderada per la intel·ligència artificial, el big data i l’automatització — està reconfigurant sectors sencers. De l’altra, la transició verda, la fragmentació geoeconòmica i els canvis demogràfics afegeixen capes addicionals de complexitat al mercat laboral.
En aquest context, es preveu la creació de 170 milions de llocs de treball nous i la desaparició de 92 milions, generant un saldo net positiu de 78 milions de posicions per al 2030. No obstant això, el perfil de talent que demanden aquests nous rols difereix radicalment del que la majoria de programes educatius produeix avui.
El 63% dels ocupadors enquestats identifica la bretxa d’habilitats com el seu principal obstacle per a la transformació empresarial, mentre que el 85% planeja prioritzar la formació de la seva plantilla en els propers cinc anys. El missatge és clar: les empreses necessiten competències que els seus equips actuals no posseeixen, i esperen que algú — idealment, el sistema educatiu — els ajudi a tancar aquesta bretxa.
Les 10 competències més demandades segons el WEF: tècniques o transversals?
Una de les revelacions més significatives de l’informe és la composició del rànquing de competències essencials per al 2025. De les deu primeres, set són competències transversals — habilitats no vinculades a un sector tècnic específic, sinó aplicables a qualsevol rol professional:
| Posició | Competència (WEF 2025) | Tipus |
|---|---|---|
| 1 | Pensament analític | Transversal |
| 2 | Resiliència, flexibilitat i agilitat | Transversal |
| 3 | Lideratge i influència social | Transversal |
| 4 | Pensament creatiu | Transversal |
| 5 | Motivació i autoconsciència | Transversal |
| 6 | Alfabetització tecnològica | Tècnica |
| 7 | Empatia i escolta activa | Transversal |
| 8 | Curiositat i aprenentatge permanent | Transversal |
| 9 | Gestió del talent | Transversal |
| 10 | Orientació al servei i atenció al client | Mixta |
Aquestes dades desafien la narrativa dominant que el futur de l’ocupació és exclusivament tecnològic. La IA i el big data lideren certament el rànquing de competències amb major creixement previst fins al 2030, però les capacitats humanes — comunicació, lideratge, adaptabilitat, pensament crític — continuen ocupant la majoria del top 10. Segons els propis ocupadors, 7 de cada 10 consideren el pensament analític com a essencial, seguit de prop per la resiliència i la capacitat de lideratge.
La implicació per a les institucions educatives és directa: formar en habilitats tècniques sense certificar les competències transversals equival a lliurar un perfil professional incomplet al mercat laboral.
Per què el 85% dels ocupadors planeja invertir en formació (i per què això t’afecta)
L’informe revela que el 85% de les empreses té previst prioritzar programes d’upskilling i reskilling abans del 2030. Els resultats esperats d’aquesta inversió també resulten reveladors: el 77% busca millorar la productivitat, el 70% pretén incrementar la competitivitat, i una proporció creixent vincula la formació directament a la retenció de talent.
Per a les institucions educatives, això obre dos escenaris possibles. En el primer, les empreses resolen la bretxa pel seu compte i el sistema educatiu tradicional perd rellevància progressivament. En el segon, les institucions s’anticipen, integren la certificació de competències transversals en els seus programes i es posicionen com a aliades estratègiques de les empreses en aquest procés de transformació.
La diferència entre ambdós escenaris es redueix a una pregunta: pot la teva institució demostrar, amb credencials verificables, que els seus graduats posseeixen les competències que el mercat exigeix?
La paradoxa de les competències: tothom les ensenya, ningú les certifica
La majoria d’universitats i centres de formació ja incorporen competències transversals en els seus programes. El problema no és l’ensenyament, sinó l’evidència.
Quan un ocupador rep un currículum que afirma “habilitats de lideratge desenvolupades durant el programa de gestió”, no disposa de cap mitjà per verificar aquesta afirmació. La taxonomia ESCO de la Comissió Europea resol parcialment aquest problema proporcionant un llenguatge comú per descriure competències als 27 Estats membres. Tanmateix, ESCO classifica però no certifica. Per convertir aquesta classificació en una credencial verificable, cal un organisme que avaluï, mesuri i emeti certificacions sota aquest estàndard.
EASEC ocupa exactament aquest espai. Fundada el 2010 al Regne Unit i amb seu operativa a València des del 2025, és l’únic organisme europeu que certifica competències transversals alineades simultàniament amb ESCO, el Marc Europeu de Qualificacions (EQF) i el propi informe WEF Future of Jobs 2025. Les seves avaluacions psicomètriques assoleixen un 98% de fiabilitat, amb certificació ISO 9001 i ISO 27001, i cada resultat s’emet en format doble — Credencial Digital Europea (Europass EDC) i Open Badges 3.0.
Què estan fent les institucions que ja s’han avançat?
Algunes institucions ja han fet el pas de convertir els seus programes formatius en experiències amb resultats certificables. Formación Universitaria — amb més de 300.000 alumnes formats — va signar un acord amb EASEC per certificar les soft skills dels seus estudiants amb validesa europea. La notícia va tenir cobertura immediata en mitjans com Cantabria Económica, Mundo Corporativo i AlcázarDeSanJuan.com.
En l’àmbit dels recursos humans, l’aliança entre EASEC i Perzon.ai — reportada per El Debate i Gaceta del Turismo — integra certificacions de soft skills directament en plataformes de talent utilitzades per LinkedIn Mèxic i Randstad.
Com va assenyalar Andrea Gray, Institutional Development Officer a EASEC, en una entrevista amb Cantabria Económica: “Les universitats i centres de formació necessiten transformar els seus programes en experiències mesurables i reconeixibles internacionalment.”
Universitats com la Universität Stuttgart (Alemanya) i Midlands Business Academy (Regne Unit) ja utilitzen EASEC per mesurar l’impacte real dels seus programes, convertint dades de certificació en evidència per a processos d’acreditació davant organismes com l’AQU Catalunya o l’ENQA.
Com connectar l’informe WEF amb la teva estratègia institucional
Pas 1 — Mapeja la correspondència. Identifica quines de les 10 competències WEF ja es treballen en els teus programes. La metodologia Tuning — desenvolupada a 135 universitats de 27 països — ofereix una base pedagògica sòlida per documentar aquesta equivalència.
Pas 2 — Introdueix la mesura. Les avaluacions psicomètriques d’EASEC estan disponibles en 7 idiomes, són 100% en línia i s’alineen amb els descriptors ESCO v1.2.1.
Pas 3 — Certifica i comunica. Cada graduat certificat rep una Credencial Digital Europea dipositada a la seva cartera Europass — verificable per qualsevol ocupador del món en menys de 30 segons a través de cert.easec.eu/certificates/verify. La credencial Open Badges 3.0 permet la publicació directa a LinkedIn, on segons un estudi de Stanford i Coursera (2024), els professionals amb certificacions verificables tenen un 6% més de probabilitats de trobar feina en 12 mesos.
Sol·licita una demostració institucional →
En resum
L’informe Future of Jobs 2025 confirma el que molts intuïen però pocs podien quantificar: les competències transversals ja no són un complement del perfil professional, sinó el seu component central. El 39% de les habilitats essencials canviarà abans del 2030, el 63% dels ocupadors identifica la bretxa de competències com el seu principal obstacle, i 7 de les 10 competències més demandades són transversals.
Les institucions educatives que certifiquin aquestes competències amb credencials europees verificables no només milloraran l’ocupabilitat dels seus graduats — també es posicionaran com a aliades estratègiques del teixit empresarial en una transformació que ja ha començat. Les que no ho facin, continuaran formant talent invisible per al mercat.
